vespres literaris a valència

Aquest any el nostre habitual viatge anual ens ha portat per terres valencianes. Iniciem la ruta el dissabte 28 d'abril a la ciutat de Sagunt, municipi situat a la comarca del Camp de Morvedre.  La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric a les faldes del castell i del teatre romà (que es el que nosaltres vam visitar),  i el Port de Sagunt,  situat en la costa a quatre quilòmetres del nucli històric.

Coneguda amb el nom de Arse pel seus pobladors ibers, la ciutat esdevindria Saguntum en època romana. L'any 713 els àrabs van prendre la ciutat, i el topònim Saguntum va canviar a Morbyter.  L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per Jaume I , rei de la Corona d'Aragó.

Després d'un dinar reparador, ens dirigim a l’espai Joan Fuster. La zona expositiva del Museu ocupa la planta baixa de la Casa Joan Fuster, al número 10 del carrer de Sant Josep, de Sueca, la capital de la Ribera Baixa. És el lloc on va transcórrer la major part de la vida de l’escriptor —havia nascut al número 30 del carrer de la Punta— des dels vuit anys fins a las seva mort.

Joan Fuster va néixer a Sueca l’any 1922. Assagista,  historiador, crític literari i poeta, va ser un intel·lectual autodidacte amb un profund compromís amb el seu país i el seu temps. Autor d’una obra prolífica i variada de temes, en destaca, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962),  que va ser un revulsiu en la societat valenciana del moment.  Estudià l'obra d'Ausiàs March, de Vicent Ferrer,  de Salvador Espriu i de Josep Pla,  entre altres. Va morir a Sueca l’any 1992.

Després de l'aliment intel·lectual, vam visitar el veí (carrer Sant Josep, 29 )museu de la xocolata de Sueca,  creat el 25 d'abril de 2002 per l'empresa  familiar "Chocolates Comes",  fabricant del producte des de l'any 1870.

Un cop al nostre allotjament valencià, dediquem aquesta primera nit en terres valencianes per conèixer la seva literatura. Comencem, de la ma de la companya Fabiola,  per el segle d’or de les lletres valencianes, aquell segle XV que va donar noms com el del poeta Joan Rois de Corella, tota l’obra del gran Ausiàs March, el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell o la Vita Christi d'Isabel de Villena.